ESTRENEM NOU BLOG

Aquesta es la nova adreça.
http://forumxarxessocialsiajuntaments.blogspot.com.es/

Retornem i com deiem fa uns dies...

La Web estàtica ja no és suficient, la ciutadania és a les xarxes.

El consum d'Internet segons el Barometre de la Comunicació i la Cultura de la UAB es situa en:

• El 65% de la ciutadania catalana s’ha connectat a Internet els últims 30 dies i el 47% cada dia,

• El 2010 es va duplicar el nombre de persones catalanes que naveguen per Internet,

• Un de cada dos internautes a Catalunya utilitza les xarxes socials. Un 60% més que el 2009. Es a dir, varem passar de 11,7 milions de persones usuàries d’Internet l’any 2000 als 23′6 milions l’any 2009 i un 63% de llars amb ordinador.

Les xifres continuen augmentat cada dia i aquesta es una de les raons per les que creiem tant important mantenir un fórum que ens permeti intercanviar experiències entre les persones que cada dia treballen per tal d'apropar les estructures municipals a la ciutadania 

¡Esperem les vostres opinions i les vostres experiències! al nou blog

http://forumxarxessocialsiajuntaments.blogspot.com.es/

AJORNAMENT 1º JORNADA CATALANA XARXES SOCIALS I AJUNTAMENTS

Nota oficial Ajuntament de Terrassa

“Lamentem informar que aquesta activitat ha quedat ajornada fins a nova data per raons tècniques.

Tan bon punt puguem convocar-la novament per a una nova data, us ho farem saber per comunicació a través de xarxes i en aquest mateix espai.

 Preguem que disculpeu les molèsties que aquest ajornament pugui ocasionar a totes les persones interessades i aprofitem l’ocasió per a saludar-vos ben cordialment, a l’espera de poder-nos retrobar novament en la propera convocatòria.”

¿DEBEN TENER TWITTER TODOS LOS FUNCIONARIOS?

Durante el día de ayer, el ayuntamiento de la localidad granadina de Jun

( 3.635 habitantes, 44 empleados públicos) emitió una nota de prensa  cuyo titular era: “El ayuntamiento de Jun decide que todossus empleados tengan Twitter”. Y continúa la noticia:

La medida afecta a 44 personas entre el personal del servicio de limpieza, asistencia a mayores o trabajadores de mantenimiento, entre otros.

Sin querer entrar demasiado en polémicas concretas y tras leer esta erronea y peligrosa  interpretación de lo que debe ser el uso de las redes sociales por parte de una institución pública, creo que es muy interesante debatir sobre si es bueno, necesario, eficiente, e incluso prudente, que todos los trabajadores públicos, independientemente de su misión, manejen cuentas institucionales de twitter.

Para empezar, clarifiquemos, no estamos hablando  de cuentas personales de Twitter, eso es algo que cada ciudadano  debe decidir libremente. Estamos hablando  de que todo el personal de una institución pública disponga de cuentas institucionales, ligadas a su función y al salario que perciben por ejercerla. Como verán son dos cosas muy diferentes.

Por tanto, en esas condiciones ¿ Deben manejar cuentas de twitter institucionales todos los funcionarios?. Pues miren, no. Y les voy a dar algunas razones:

1.-  Disgregación: Los ciudadanos deben tener claros los medios para relacionarse con una institución pública, es decir, un gobierno debe habilitar cauces claros para la misma. Disgregar los métodos de acceso entre 44 cuentas de diferentes funcionarios es exactamente lo contrario a lo que se debe hacer.

2.- Trazabilidad: Cuando un ciudadano se comunica con una cuenta de twitter oficial, la institución está obligada a dotar de mecanismos de trazabilidad a la misma, es decir, cosas tan aburridas como iniciar un procedimiento y/o un expediente para resolver el problema (cosa que se complica hasta la extenuación si hay que cruzar todas las 44 cuentas).

3.- Igualdad: La constitución española indica con claridad que los ciudadanos deben ser tratados de forma igual por las administraciones públicas. Si cada trabajador público inicia la guerra por su cuenta, decidiendo a su albedrío que cuestiones son prioritarias y cuales no, ¿donde queda el papel del alcalde y del equipo de gobierno de asignar sus escasos recursos atendiendo a prioridades estratégicas, políticas o sociales?

4.- Función de cada puesto de trabajo: Existen trabajadores públicos cuya misión está alejada de la sede de la institución, no tienen despacho y trabajan en la calle, como por ejemplo los equipos de mantenimiento y limpieza.

Si damos una cuenta institucional a estos trabadores, consecuentemente la institución también debería proveerles tanto de un dispositivo movil ( smartphone) como  de un acceso a internet para la realización de su función. ¿ Alguien cree que esto es realista en plena epoca de crisis?

Y si no se les proporcionan estos medios para realizar su nueva misión de forma itinerante ¿ que sentido tiene dotarles de cuentas institucionales?

5.- Y por ultimo, una consideración personal. Con este tipo de iniciativas, más que propiciar el uso de las redes sociales por parte de los ciudadanos en su relación con las administraciones públicas de forma seria y eficiente, estamos consiguiendo que nadie se tome en serio el cambio de paradigma que supone la llamada “política 2.0″ y convirtiéndola en mero chiste.

César Calderón Avellaneda

Socio-Director Autoritas Consulting

Artículo publicado en su blog 27.9.2011

Página web: http://cesarcalderon.es

Twitter: @CesarCalderon

ARTICLE DE SAÜL GORDILLO A EL PERIODICO

En el Dia d’Internet

Feliç Dia d’Internet a tothom. Sembla que tenim motius de celebració. Twitter posa en marxa la traducció al català. Una campanya, la de#twitterencatalà, que EL PERIÓDICO ja va secundar al setembre. L’esperit col·laborador d’una comunitat s’obre pas davant les reticències de caràcter més administratiu. No obstant, la política institucional intenta aprofitar la celebració del #DiadeInternet per portar l’aigua de la xarxa al molí de la transparència. Mireu el vídeo deMariano Rajoy publicat avui mateix.  Més enllà de la voluntat i de la gesticulació, haurem d’esperar a veure els resultats de la llei de transparència. A Catalunya, la transparència és una idea compartida per institucions (algunes), internautes i periodistes com els de la UAB, que acaben de llançar un projecte per monitoritzar el nivell d’opacitat-transparència als ajuntaments.

Entre les grans ciutats catalanes, menys de la meitat dels seus ajuntaments aprofiten la web municipal per divulgar les retribucions dels seus càrrecs públics. La col·laboració serà imprescindible per mantenir actualitzat el mapa de la transparència dels ajuntaments. En alguns municipis, els càrrecs electes han assumit amb ànim propagandístic l’ús d’eines 2.0 però no es preocupen de garantir que la informació pública de titularitat municipal sigui allà on toca: com a mínim a la web.

Han passat vuit anys entre el passa-ho de l’11-M per sms i la celebració del primer aniversari del 15-M sorgit en l’era dels trending topics. De l’sms al #, i en vuit anys la irrupció de les xarxes socials ha agafat el sector tradicional de la comunicació amb la guàrdia baixa. Els mitjans es reinventen i innoven. EL PERIÓDICO acaba d’obrir a la web les dades dels seus últims baròmetres, un gest que els usuaris agraeixen a Twitter.

Celebrar el Dia d’Internet pot semblar una excentricitat. Ho és per als superusuaris. Però pensem per un moment en els nous exclosos i marginats socials de l’era digital. En els ciutadans que no tenen accés ni connectivitat, en els que no es poden permetre la internet més cara i lenta d’Europa. Territori, formació o nivell econòmic. Encara queda molta bretxa digital per tapar.

Saül Gordillo 17 MAIG, 2012

Cap de continguts digitals d’El Periódico de Catalunya. Periodista. 

PER A QUÈ SERVEIXEN ELS BLOCS ELECTORALS EN CAMPANYA?

Un dels elements ja clàssics en qualsevol campanya electoral al nostre país, és la protesta per part dels mitjans públics, al haver d'informar (només durant els 14 dies de campanya electoral) en blocs de temps, en funció de la representació (a vegades en vots, a vegades en número de representants) dels diferents partits. Més encara, de la delimitació del temps dedicat per part dels informatius (i només d'aquests) pels acords arribats en el sí de la CCMA (antiga CCRTV) entre les diferents forces polítiques. Si bé és cert però, que en alguns casos (BTV i les emissores dependents de la Diputació de Barcelona) els mateixos consells d'administració han acordat suprimir aquests blocs i per tant lliberalitzar la informació electoral.

Aquesta protesta, sorprèn per part del teleespectador en un doble sentit. Per una banda, perquè sorprèn que els conductors d'un informatiu facin pública davant dels seus teleespectadors una protesta exclusivament personal, és a dir, només reivindicada per part d'un número (indeterminat, per cert) de periodistes que treballen a compte dels mitjans públics. S'obté així un efecte multiplicador enormement desproporcionat entre qui protesta i els centenars de milers de ciutadans que reben la protesta. Dubtosa resulta també la legitimitat que en aquests mitjans, públics, s'expressin aquestes protestes de caràcter exclusivament personal i sense cap transcendència ni a l'audiència, ni molt menys, al conjunt de contribuents que amb els seus impostos, mantenen aquella emissora.

En segon lloc també, el teleespectador (o oient de ràdio) pot preguntar-se perquè això és així. És a dir, perquè tots els partits amb representació a la CCMA, sense cap ni una excepció, obliguen als mitjans públics a delimitar així la informació electoral. Aquest criteri sembla doncs, anar en contra del mateix periodisme i pot mostrar una manca de confiança en els mateixos informadors, que coherentment, si fos així, també s'hauria de mostrar en altres tipus d'informacions, i no només en campanya i tant sols pel que fa a la informació electoral. Perquè doncs els partits, decideixen mantenir aquestes quotes? No resulta sorprenent que els partits més petits (i per tant, amb menys segons a repartir en aquests blocs), estiguin també a favor d'aquest format d'informació electoral? I per part dels partits grans, el seu poder de generar notícies no es veu minvat al haver de constrenyir-se només als segons acordats amb la resta de forces?

Abans de passar a intentar respondre aquestes preguntes, convé fixar-nos en quines són les protestes dels periodistes al respecte. Creuen, que aquesta delimitació suposa una forta restricció a la seva professió, unaflagrant invasió de la seva independència, i més encara, de la seua professionalitat. El sector, creu que la informació electoral s'ha de distribuir també en criteris estrictament periodístics i per tant, no en funció dels acords entre les diferents forces polítiques, encara que sigui la unanimitat d'aquestes. Qüestionen per tant, la legitimitat de la totalitat dels representants parlamentaris per imposar-los-hi reestriccions a la seva feina.Aquesta és com a mínim una actitud controvertida, atès que els periodistes implicats, no es posen en contra d'una decisió empresarial – gestora puntual, sinó del consens de totes les forces polítiques del país. Es tracta doncs, d'un cas insòlit de protesta contra els legítims representants ciutadans, més encara, tenint en compte la seva condició de treballadors per a una empresa pública.

Deixant a banda però el sorprenent comportament dels periodistes protestants, passo a respondre a la utilitat, el perquè dels blocs electorals.

Els blocs electorals, són per sobre de tot, un mecanisme que garanteix la presència de la informació electoral en els 14 dies de la campanya electoral d'una manera suficient i equilibrada. És a dir, la seva finalitat és que els mitjans de comunicació públics dediquin temps suficient per cobrir els actes, propostes i declaracions dels diferents partits, per tal que aquests tinguin el temps suficient per donar a conèixer-se al electorat i fer-ho d'una manera equilibrada en funció de la seva representació. I el que és més important, si no existissin aquests blocs electorals no hi hauria una cobertura ni suficient ni equilibrada de les notícies polítiques. Un exemple clar ho tenim amb la cobertura de les notícies durant la pre-campanya (especialment els dies anteriors al inici de la campanya) i en la cobertura informativa per part dels mitjans privats (que no estan subjectes a aquest tipus de restriccions). En ambdós casos, el temps dedicat a la informació electoral és molt inferior (la meitat, aproximadament) respecte el temps dedicat a la informació política-electoral en els mitjans públics amb aquest format. Els blocs electorals són per tant, una manera de garantir la presència de la informació política als informatius. En un context en que existeix, si més no una aparent preocupació ciutadana i mediàtica per la manca de coneixement de les propostes (en positiu) dels partits, sorprèn que es vulgui suprimir l'unica garantia que els mitjans de comunicació públics tenen per tal de donar una cobertura mínima a la informació electoral.

Més exemples de la nul·la cobertura de la informació política quan no existeixen aquests blocs electorals els trobem cada cop que es produeix un Ple al Parlament, o qualsevol altre fet polític rellevant en que hi participin diferents forces polítques en el qual, el temps dedicat és marginal en relació amb la magnitud de la informació generada en aquell ple o acte. Els mateixos mitjans per tant, que critiquen aquesta imposició són els que després, quan no es veuen limitats per aquesta decisió, suprimeixen la informació política, contribuint de manera negativa a la finalitat principal dels mitjans de comunicació públics, informar de manera plural, també dels fets polítics d'un país.

Els blocs electorals, són una eina molt estesa a les democràcies, i sempre amb aquesta mateixa funcionalitat, és a dir, garantir que les propostes dels partits, si més no en campanya arribin als ciutadans a través dels mitjans de comunicació. Un clàssic exemple d'això el tenim amb les convencions dels partits demòcrata i republicà, als EEUU on totes les emissores de notícies a nivell nacional es veuen obligades a donar un número determinat de minuts de cobertura diària sobre cadascuna de les convencions amb aquest fi.

En línia amb el que apuntava en l'anterior article, sobre la necessitat de fer més campanya per tenir més participació a les urnes, l'ampliació dels temps assignats a tots els partits i per tant, una major cobertura de la campanya electoral, seria sens dubte un revulsiu per a un electorat més ben informat sobre les propostes dels diferents partits i en definitiva, més mobilitzat per acudir a votar. En una època en que es culpabilitzen als partits de provocar la desafecció política, fora bo obrir un debat sobre quin és el paper dels mitjans de comunicació alhora de seleccionar i difondre les notícies polítiques. Les conclusions serien devastadores.

Xavier Tomàs @xtomas

Cap del Departament de Comunicació Web i Xarxes Socials de l'Ajuntament Barcelona. Article publicat al seu bloc

COMUNICACIÓ 2.0, UNA ASSIGNATURA PENDENT DE LES ADMINISTRACIONS LOCALS

La irrupció del Internet 2.0, amb les xarxes socials com a principal exponent, han modificat les relacions personals, professionals i administratives.  En els darrers 3 ó 5 anys molts ajuntaments catalans han aprofitat la popularitat d'algunes xarxes, especialment Twitter i Facebook, per intentar apropar-se a la ciutadania.

En els primers anys de l’eclosió d’internet pocs vàren ser els  municipis que no construïen la seva web on, amb més o menys fortuna, es penjava la informació municipal. Altra cosa es entendre que la informació es quelcom “viu i actiu”. La realitat era que pocs ajuntaments feien les  actualitzacions de forma periòdica i que, malauradamet molts, no les realitzaven en, el que podríem anomenar, un temps prudencial.

 Els canvis tecnològics van promoure el naixement del mon 2.0 i les relacions socials i comercials s’han anat transformant a una velocitat vertiginosa que no sempre les estructures administratives poden digerir. El canvi de "xip" que el 2.0 demanava no es va produir entre les administracions locals i molts ajuntaments les van tractar com un nou tipus de web, descurant-les com ja ho feien abans amb les seves pàgines. Aquesta situació venia produïa sovint, entre altres factors, pel fet que s’encarregaba als departaments d'informàtica i no als de comunicació la gestió de les Xarxes Socials mostrant un gran  desconeixement  de les possibilitats de comunicació de les mateixes. Aquestes en l’ámbit de la política algunes persones les veien primer com “quelcom de jovenalla” i desprès, amb la irrupció d’Obama i el seu “Yes, we can”, com una eina de propaganda electoral, única i exclusivament.

Amb el temps s’han anat corretgin errors però s’en han  produït d'altres fruit de la poca comprensió del que és una evidencia: el 2.0 és una comunicació bidireccional. Es aquesta una de les raons per les que són pocs, encara, els municipis que han vist la necessitat d’ inserir en la seva organització la figura professional de Community Manager per comunicar amb la ciutadania.

En el seu lloc el que està succeint es que personal municipal, a vegades de  de manera voluntària, han anat posant a les Xarxes les activitats del seu departament. Això ha donat com a resultat una manca de coherència institucional i una competència entre els diferents departaments municipals. El resultat: un orgue de grills. En algunes poblacions han anat un pas més enllà i s’han posat les Xarxes Socials en mans dels Departaments de Premsa, el que les ha convertit en simples extensions de les pròpies webs, i en maquines de retuitejar sense més notes de premsa ignorant les inmenses  possibilitats  comunicacionals del 2.0 per atraure i interessar a les persones.

Si alguna cosa hem de destacar del que aporta el 2.0 és la bidireccionalitat i la immediatesa, dues característiques a les que l'administració no estava, ni està,  acostumada.

En algunes poblacions es va anar veient l'oportunitat de les Xarxes Socials per fer arribar directament a la ciutadania els missatges de la institució, però sense renunciar als canals tradicionals amb l’excusa de "es que no tothom disposa d'internet”, “es que això es només per a gent jove”, i un llarg etcètera que corrobora les meves reflexions.

Avui, moltes administracions locals ja saben que és més eficaç anunciar un tall de carrer a la Xarxa que a la premsa doncs, com fan milers de persones arreu, la seva ciutadania abans de sortit de casa, consulta les edicions digitals de la premsa, el seu correu i les xarxes. I també han après que, com a institució, els hi serveix per rebre missatges d'una veïna que fa saber a l'ajuntament que el semàfor de davant de casa seva ha deixat de funcionar o el del veí que pregunta a l'Alcalde, l’alcadessa o a les persones que ostenten la regidoria pertinent des de quan estar previst canviar el clavegueram del seu carrer fins a queixar-se de la darrera decisió del Ple Municipal.

Com diu César Calderón “la escolta activa es el procès d’assimilar i analitzar allò que ens interessa del que passa a internet i alinear les nostres accions estratègiques en funció del resultat que provoca o en funció dels interessos de les persones a les que ens adrecem”.

El camí a la veritable Democràcia 2.0 està traçat, només cal creure-ho i no apartar-se de l'itinerari. Les administracions s'hi hauran d'adaptar si volen continuar sent servidores dels drets de la ciutadania.

Pere Soler Sanchez

( Va ser Community Manager del Ajuntament Terrassa, 2010-2011)


Article publicat a Xcat.cat

LA WEB JA NO ES SUFICIENT

La Web estàtica ja no és suficient, 
la ciutadania és a les xarxes.

El consum d'Internet segons el Barometre de la Comunicació i la Cultura de la UAB es situa en:

• El 65% de la ciutadania catalana s’ha connectat a Internet els últims 30 dies i el 47% cada dia,

• El 2010 es va duplicar el nombre de persones catalanes que naveguen per Internet,

• Un de cada dos internautes a Catalunya utilitza les xarxes socials. Un 60% més que el 2009. Es a dir, varem passar de 11,7 milions de persones usuàries d’Internet l’any 2000 als 23′6 milions l’any 2009 i un 63% de llars amb ordinador.
Les xifres continuen augmentat cada dia.

INSCRIPCIONS:
El preu de la Jornada, que inclou dinar i coffe-breaks, es: 20 €
Heu d'enviar un correu electrònic a jornadaxarxesterrassa@gmail.com amb les vostres dades (Nom i Cognoms, DNI, adreça, població, lloc de treball, teléfon i e-mail)

Rebreu un correu de resposta amb el nº de compte corrent on realitzar el pagament de la inscripció.

Qualsevol dubte poseu-vos en contacte amb: 

María Freiría Telf: 649002803

Secretaria Técnica de la Jornada
Pere Soler 937875959- 629457780
Cap Relacions Externes Parc Audiovisual Catalunya

Gràcies